"Assaig de càntic en el temple", de Salvador Espriu,
llegit, i reescrit, per alumnes de tercer de secundària.

• La nostra pàtria és la terra
• Només ens quedarà l'amor
• L'home, animal de consum

  La terra de més enllà

Oh, que content estic de la meua glòria

bondat, innocència, estabilitat

i com m’agradaria ser astronauta

on diuen que la lluna és rodona

i gran, groga, preciosa, bonica

i lluminosa!

Aleshores, a Mart aniria també:

"Com la terra que és

així de preciosa”,

mentre jo ja l’he vist i estic farta

d’aquest món.

Però no em desagrada

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car no aniré a altres llocs

i estime a més

amb un gran amor

aquest meu pobre

planeta, amb vida, amor i felicitat...

M. P.

Inici

  Estic en el cel de l'amor

Oh, que enamorat estic de la meua estupenda

bonica, preciosa dona

i com m’agradaria anar-me’n sempre

amb ella, més enllà,

on diuen que l’amor és bonic

i sincer, feliç, formós, lliure

durador i màgic!

Aleshores, al cel, els angelets

dirien: "Com la vida és il·lusió

així sols pensant en l’amor viuen tots",

mentre jo, ja allà dalt, em curaria

d’aquesta situació que es diu amor.

Però no; amb ella, des d’ací dalt, sempre estaré

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc amorós i al mateix temps rebel

i estime a més

amb un gran amor

aquesta meua pobra

dona, preciosa; sempre ací estaré.

C. C.

Inici

 Assaig de tocar el dos del consumisme

Oh, que angoixat estic de la meua lluminosa

roïna, espantosa, tan gran televisió,

i com m’agradaria apartar-la

sud enllà,

on diuen que la publicitat és agradable

i curta, bonica, informativa, igualitària

bona i il·lustrant!

Aleshores, al país, la població

la desaprovaria : "Com les drogues que no es prenen

així la televisió seria millor!”.

mentre jo, ja content, em riuria

d’aquest rebuig.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt lluminosa i gran

i estime a més

amb un entusiame desbocat

aquesta meua pobra

bruta, roïna, desgraciada televisió.

F. C. 

Inici